Joanra Canosa - Relats -

  MAURICI L'IMOSTOR Després de les peripècies viscudes com a artista urbà, el jove Maurici arriba a París fugint de l ’o rdre de cerca i captura que s ’ha dictat contra ell a Barcelona. A partir d'a quest moment li tocarà tornar- se a espavilar tot sol en un entorn que li és del tot desconegut, mentre deixa passar la llarga temporada que li han suggerit abans de poder tornar a casa . Pel camí encadena rà una sèrie de feines tan peculiars com els personatges amb qu i s’anirà creuant . A questa novel·la ens mostra una de les vessants més fosques del món de l'art dels anys setanta i, e ntre altres coses, hi trobareu artistes que no creen, v aixells que no naveguen, efervescències que s’esbraven, estances que esdevenen personatges, amistats traïdes i delictes abjectes ; tot i així és plena d’a rt, vida i amor. Tot i que e n gaud eixo molt, per a mi el fet d’ escriure no deixa de ser una afició; però com que resulta que m’agrada inventar histò...

  FOTOS NARRADES, nú m . 3 p h. Fred Herzog, Man with bandage, 1968. « O n s’és vist això? On va aquest home amb aquesta fila; a ixí, de qualsevol manera, embenat, sense camisa, amb aquest blau al braç i aquests paperets ensangonats a la barbeta. Que no se n’adona que la policia se’l pot endur sense ni tan sols preguntar res?... Ai, calla, que es gira! No te’l miris tan descaradament que encara et dirà alguna cosa! Déu me’n guard!... I a ra, el molt poca-solta aixeca innecessàriament el braç per que l’autobús s’aturi. Però... un moment! No! Ara que l’autobús s’apropa veig que es disposa a pujar al mateix que jo, al número vuit!...I ara que faig? M’hi enfilo com si res, o el deixo passar i agafo el següent?» La dona no podia evitar dir tot a ll ò amb un fil de veu, i convençuda que ningú la podia sentir.