Joanra Canosa - Relats -

  FOTOGRAFIES NARRADES, núm. 2, ph: (aquesta és meva) Des de petit he anhelat disposar d’un lloc especial, una mena de refugi, com un petit paradís on fugir de la realitat per submergir-me en el silenci i gaudir de ficcions pròpies o alienes durant unes hores, quan en tingui necessitat. D’alguna manera, aquest lloc ja el tinc, però de moment és tan imaginari com aquell amic de la infantesa. Això sí, cal que sigui un lloc auster, silenciós, desconnectat i relativament aïllat, però, a la vegada, proper. Hauria de tenir un aspecte que passi desapercebut, d’una grandària reduïda i s’hauria de poder aïllar fàcilment de l’exterior. Hi aniria sovint per fugir de tot aquest soroll, i per llegir i crear sense interrupcions. H i passaria l'estona que calgués per a tornar-me a sentir sol, o  fins que l’enyorança em resultés tan insuportable que et tornés a trob ar a faltar, ni més ni menys.

  FOTOGRAFIES NARR ADES, Núm. 1 ph. Adolf Fassbender, 1935. L’Enriqueta està tan nerviosa que no ha gosat aixoplugar-se durant el darrer aiguat per por a perdre la que ella considera que és la seva darrera oportunitat. Tot i tenir una edat, es penedeix d’haver mentit la seva anciana mare i haver-se gastat tants diners en uns botins blancs a joc amb aquest barret tan car que ara, moll i aixafat, no tan sols no llueix gens, sinó que li sembla del tot ridícul. Pateix per si aquesta desastrosa fila ha pogut espantar la seva cita i, aprofitant la pluja que li llisca cara avall, plora dissimuladament mentre resa per veure’l aparèixer en qualsevol moment i tenir l’oportunitat de viure una apassionada història d’amor com aquelles que tant li agrada llegir. El Doctor Müller, aprofitant el vent que encara bufa, inclina el cap per amagar-se sota l’ala del barret i així esquivar el seguit de consultes encadenades que li fa la senyora Muck cada cop que es creuen. Ja no sap com dir-li que, si v