FOTOGRAFIES NARRADES, núm. 2, ph. (aquesta és meva)
Des de petit he anhelat disposar d’un lloc especial, una mena de refugi, com un petit paradís on fugir de la realitat per submergir-me en el silenci i gaudir de ficcions pròpies o alienes durant unes hores, quan en tingui necessitat. D’alguna manera, aquest lloc ja el tinc, però de moment és tan imaginari com aquell amic de la infantesa. Això sí, cal que sigui un lloc auster, silenciós, desconnectat i relativament aïllat, però, a la vegada, proper. Hauria de tenir un aspecte que passi desapercebut, d’una grandària reduïda i s’hauria de poder aïllar fàcilment de l’exterior. Hi aniria sovint per fugir de tot aquest soroll, i per llegir i crear sense interrupcions. Hi passaria l'estona que calgués per a tornar-me a sentir sol, o fins que l’enyorança em resultés tan insuportable que et tornés a trobar a faltar, ni més ni menys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada