Del primer enamorament
Del primer enamorament sempre te’n queda un record molt especial. En el meu cas i, des de fa un temps, el record se’m fa estrany, segueix sent un bon record però està del tot enterbolit, com tenyit d’una certa decepció. Calculo que seria cap a final dels anys setanta que, com cada any, al principi de les vacances anàvem a passar uns dies a Menorca; era com una tradició. En aquest cas només érem: el Javier, la seva vella Vespa i un servidor. Una de les gràcies d’aquests viatges -ves quin remei- era el fet d’anar-hi tan sols amb un sac de dormir i els pocs diners que havíem pogut estalviar fent feines esporàdiques durant el curs. Era una combinació d’aventura i supervivència que encaràvem encantats; podíem dormir al ras i menjar qualsevol cosa perquè érem joves i estàvem decidits a passar-ho bé. La incertesa era part de la gràcia. De primer vam fer nit a Cala Macarella, compartint una de les coves amb una agradable parella d’alemanys. Al dia següent, després de fer el primer bany en