Com una capsa
Hi ha llocs que sembla que es conservin inalterables en la memòria. De vegades són com capses que contenen imatges, olors i sons. Les podem obrir tants cops com vulguem per gaudir, lentament, d’una mena de visita guiada o també hi podem accedir per breus instants com qui hi irromp furtivament per buscar-hi un sol dels seus elements, quan se’n té necessitat. En el segon cas mai la deixem tancada del tot, perquè pensem que hi tornarem més tard, amb calma, a fer la visita com cal. Amb els llocs em passa com amb les persones -vives o no-, que seguiran presents mentre els recordem i encara que no les visitem amb la freqüència que voldríem. Avui la capsa on hi posa ‘ Casa l'àvia’ s’ha obert tota sola tan aviat com m´he despertat al llit i no sé ben bé per què: potser a causa d’alguna olor o com a seqüela d’algun dels meus somnis. Tant és. El cas és que, com que avui és festa, he optat per gaudir de la visita guiada tot mandrejant entre llençols. En obrir-la m’he adonat que d’aquella ...