Joanra Canosa - Relats -

2·2 Llegir textos i persones (II) El Maurici va llegir la carta de dalt a baix, procurant que la seva dicció fos prou entenedora, ja que el text estava ple de tecnicismes que escapaven a la seva comprensió. Un cop fet això, la Sandrine es va quedar mirant el noi i li ho va agrair. Al Maurici li va fer l’efecte que, d’alguna manera, l’havia estat posant a prova, però no va dir res. Aprofitant aquella pausa, la Sandrine va pr eguntar al Maurici si vol dr ia acompanyar-la a fer la compra. El Maurici lluïa el vestit de llana sencer per primer cop i s’anava emmirallant als vidres dels aparadors del carrer, tan dissimuladament com la Sandrine se’l mirava de reüll . Primer de tot van anar al mercat del barri que bullia d’activitat . En una primera ronda la Sandrine no va deixar de comparar preus i fer preguntes a totes les parades. A la segona, fent el camí de tornada , ho va anar comprant tot: cebes, alls, hortalisses, peix, i ho anava posant al cabàs que carregava el Maurici,

2·1 Llegir textos i persones El crit va ser tan agut i tan intens que el Maurici, a qui ja li penjava mig cos, va caure totalment del llit a causa de l’ensurt. Amb la galta enganxada al terra se la va mirar, però no va tenir temps de dir res perquè ella ja havia agafat aire i tornava a emetre aquell crit tan estrident i tan insuportable, des d’ allà, dreta al llindar de la porta. El Maurici no va tenir més remei que esperar que li passés la primera impressió mentre s’anava posant dret amb len ts moviments per no espantar-la més . La nit abans s’havia instal·lat a l’antic dormitori de la Sandrine, però el llit era tan curt que al cap d’un parell d’hores, i per poder descansar en condicions, havia opta t per mudar-se a l’habitació del professor Hidalgo amb llençols, mantes i coixí. Ara sí, esgotada per l’esforç, la dona va deixar de cridar; havia substituït els crits per unes sanglotades intenses que li sacsejaven tot el cos de forma violenta. L es llàgrimes i els mocs no dei