Joanra Canosa - Relats -

  Una altra de les moltes feines de l’època d’estudiant era fer de camàlic carregant i descarregant aquells grans camions que transportaven el material dels grups de Pop i Rock en les seves gires, quan venien a Barcelona. Estàvem apuntats a una empresa que es dedicava a la logística pròpia de les tasques relacionades amb el muntatge dels escenaris de grans concerts i, quan els faltaven mans, ens trucaven. No pagaven gens malament i fins i tot ens donaven d’alta a la Seguretat Social encara que fos per un sol dia, cosa que no tothom feia en aquella època. Dins l’equip hi havia diferents categories: els més ben pagats eren els scaffolders que acostumaven a ser aficionats a l’escalada i els encarregats d’enfilar-se amb cordes a les estructures per passar-hi els cables i instal·lar-hi els llums; també hi havia els runners que es dedicaven a fer viatges i encàrrecs amb el seu propi cotxe portant persones i objectes d’un costat a l’altre i, com sempre a l’últim graó, ens trobàvem els ...

  La llitera era incòmoda i la pintura de les potes s’anava caient empesa per l’òxid. El matalàs prim estava folrat d’escai i, tot i el llençol net però encartonat, feia un desagradable soroll al més mínim moviment. Sentia un cert mareig sens dubte provocat pel dejú i per aquella primera extracció de sang que m’havien fet només arribar, just abans de donar-nos la píndola. Les vistes al mar i el sol que despuntava no amagaven que l’hospital era trist i brutejava força. Qui em manava a mi...! A l’habitació érem sis, tres a cada banda. La meva llitera es trobava entre la de l’Ignasi i la del Ramon, els amics que m’havien animat a anar-hi ; hauríem de fer veure que no ens coneixíem de res durant tot el dia . La panxa es queixava amb aquell característic soroll seu provocat per la gana, els nervis per tot allò i els afegits a causa de l'examen de l’endemà. Per sort, a l’últim moment se m’havia acudit agafar els apunts, però tal i com estaven anant les cosses no em veia amb cor de mira...