Joanra Canosa - Relats -

  MAURICI L'IMOSTOR Després de les peripècies viscudes com a artista urbà, el jove Maurici arriba a París fugint de l ’o rdre de cerca i captura que s ’ha dictat contra ell a Barcelona. A partir d'a quest moment li tocarà tornar- se a espavilar tot sol en un entorn que li és del tot desconegut, mentre deixa passar la llarga temporada que li han suggerit abans de poder tornar a casa . Pel camí encadena rà una sèrie de feines tan peculiars com els personatges amb qu i s’anirà creuant . A questa novel·la ens mostra una de les vessants més fosques del món de l'art dels anys setanta i, e ntre altres coses, hi trobareu artistes que no creen, v aixells que no naveguen, efervescències que s’esbraven, estances que esdevenen personatges, amistats traïdes i delictes abjectes ; tot i així és plena d’a rt, vida i amor. Tot i que e n gaud eixo molt, per a mi el fet d’ escriure no deixa de ser una afició; però com que resulta que m’agrada inventar histò...

Recordo que era un vespre molt fred de desembre i jo esperava el metro a l’estació de Poissonnière de París. Mirava embadalit la gent de l’altra andana, mentre encara pensava en la trista escena que acabava de presenciar al carrer, on un grup de clochards es barallaven per aconseguir un espai per passar la nit damunt la reixa del respirador, d’on pujava l’aire calent però fètid del metro. De cop i volta, un soroll provinent del túnel, a la meva dreta, esborra aquella imatge del meu cap i em crida l’atenció. Dirigeixo la meva mirada cap allà esperant veure-hi una d’aquelles ratotes gegants i descaradament amenaçadores, però no. De la negror del túnel veig aparèixer un vestit blanc d’home caminant tot sol primer i, més tard, un cop il·luminat per la llum de l’andana del meu davant, un home negre al seu interior que amb moviments felins fa un salt al terra de l’estació, ajudant-se amb el suport d’un senyal. Aquella visió que tot just va durar uns pocs segons tenia una aparença irreal, no ...