IADT

 

Els usuaris del transport públic tenim diferents maneres de distreure’ns durant els trajectes, les més sovintejades són llegir o mirar el mòbil. Però jo, amb els anys, n’he anat perfeccionant una altra que faig d’amagatotis i parapetat darrere d’un llibre o un telèfon. Es tracta de ‘L’Innocent Art de la Deducció Tafanera’ (IADT) i que consisteix, bàsicament, a esbrinar la professió de l’individu objecte d’estudi, entre altres coses. Un cop seleccionada la víctima, el primer objecte d’estudi d’aquest minuciós procés d’anàlisi són les sabates: el tipus, la qualitat, el preu, el desgast i com estan llaçades. La segona cosa en què cal fixar-se és en les mans: la cura que se’n té, callositats delatores i possibles deformacions. En tercer lloc hi figura la indumentària, però mai abans dels anteriors indicadors, perquè sovint porta a engany. Per a realitzar tan minuciosa tasca em cal adoptar una postura natural, però que al mateix temps em permeti observar l’individu just pel damunt de la línia superior de la pàgina, sense que es noti massa i que, amb un petit desplaçament de la pupil·la, pugui tornar a refugiar-me dins el text amb la meva magistral cara de pòquer. Massa sovint, però, els matisos, la perspicàcia, l’anàlisi i la subtil avaluació es veuen contradites, estroncades i anul·lades pel ‘què’ i el ‘com’ d’una sobtada conversa telefònica que manté l’individu objecte d’estudi, que ho espatlla tot i m’obliga a recomençar el procés amb el nou objectiu que s’asseu al seu costat.