Grilladures primavera / estiu 2021

                        

Avui, de bon matí, tot passant davant l'aparador de Novedades Gloria del meu barri i en veure la model d'un cartell de roba interior de talles sanes, he quedat sorprès en notar que, tot i la calor, la primavera segueix ben present. Em sembla que m'he enamorat.

* * *

No sé si és a causa de l'edat o per pura mandra, que he anat adquirint aquells costums de iaio tan ximples com ho són comprar pollastre a l'ast i braç de gitano cada diumenge –me n'adono ara, però em sembla que ja fa temps que ho faig; en qualsevol cas no n'heu de fer res, ni de la meva edat, ni dels meus costums–. El cas és que quan feia cua a La Colmena, mentre la dona de mitjana edat que em precedia ha demanat una coca de Montserrat tot lloant les meravelles de les coques que feien a La Montserratina –la competència més directa i ferotge del local fins que van plegar–, la dependenta, sense perdre ni el somriure forçat ni les maneres, li ha embolicat la coca amb paper i ha segellat el paquet amb una quantitat de cel·lo tan desmesurada que semblava la mòmia de Tutankamon. La clienta se n'ha anat tota cofoia alhora que la dependenta i una servidora compartíem un somriure sorneguer per tan dolça venjança.

* * *

Havent dinat, quan li he proposat a la Mar -la meva filla de dotze anys- si volia acompanyar-me a fer ‘recadus’ per Barcelona i m’ha dit que sí sense pensar-ho dos cops, m’he sorprès molt gratament. Un cop hi hem estat posats li he explicat que, quan jo era petit, anar de ‘recadus’ amb el meu pare era tot un luxe, no només perquè cap caprici t’era negat, sinó perquè durant aquella tarda esdevenies la cosa més semblant a un fill únic a què podies aspirar. Tenies tota la seva atenció, no hauries de compartir res amb ningú i les seves històries serien narrades especialment per a una persona de la teva edat concreta, ni més gran, ni més petita. Quan he vist que la meva estimada filla posava aquella cara de: «ja torna el pare amb les seves cursileries», ho he anat deixant córrer, però amb certa elegància.

* * *

Una saeta

Als déus dono moltes gràcies

per dues coses concretes:

no haver tingut internet

ni certa notorietat,

durant els meus anys més tendres