PIJAMES I XAFOGOR

 

Pijames i xafogor

Tot i que les passàvem gairebé totes a la ciutat, conservo un bon record d’alguna d’aquelles vetllades tan xafogoses dels estiu de la infantesa. No sé com s’ho manegaven, però els pares sempre tenien recursos per a sorprendre tota la prole; a vegades amb una excursió nocturna per la Barceloneta, amb un gelat, o amb qualsevol d’aquelles ocurrències improvisades per trencar la monotonia que tant ens agradaven. Recordo un estiu en especial que, ves a saber perquè, ens portava a desplaçar-nos fins a Corbera dins el cotxe d’un dels tiets que feia de constructor. Aquelles excursions nocturnes i setmanals ens resultaven força emocionants, no tant sols perquè esdevenien una aventura en si mateixes, sinó perquè tenien com a destinació un restaurant nou i d’un cert nivell. El tiet, tot generositat, insistia amb alegria que demanéssim el que ens vingués més de gust, sense estar-nos-en de res. Nosaltres, però, bons entenedors del llenguatge no verbal dels pares, ens limitàvem a demanar coses més o menys normals, sabent-nos recompensats amb la promesa, per part de l’oncle, d’unes postres molt especials: el pijama. Després de la sobretaula de rigor, es repetia el mateix ritual de cada setmana i, a l’hora de pagar, el meu tiet s’acabava imposant a l’intent del pare, treia una targeta personal i una fotocòpia de dins un sobre, ho lliurava al «maitre» i marxàvem tan contents. De tornada, un cop apilonats dins el cotxe familiar de l’oncle, tot eren panxes contentes i riures, fins que quedàvem dormits i enfarinats per la pols de ciment que sempre omplia l’interior d’aquell vehicle.

Anys més tard, comentant-ho amb els germans grans, em vaig assabentar que aquelles visites sorpresa al restaurant formaven part de l’estratègia del meu tiet per a mirar de cobrar un deute d’aquells que semblen enquistats. Dedueixo que la formula combinada d’aquelles visites amb el lliurament d’una còpia setmanal del deute funcionaria prou bé, perquè, al cap d’un més -per pena nostra i alegria de l’oncle-, aquelles visites van deixar de produir-se i, tristament, mai més ha tornat a haver-hi pijames que combatessin les nits xafogoses d’estiu.