La trattoria

La trattoria

Fa molts anys, hi havia dos joves amics que estudiaven art plegats. Un d'ells, a més, treballava en una mena de trattoria on contínuament feia noves propostes, tant culinàries com tècniques, al seu vell amo. Les seves innovadores idees no acostumaven a tenir massa bona acollida entre la clientela que en feia mofa, però la tossuderia i l'entusiasme que el jove posava en tot allò que feia, a poc a poc, els va anar captivant fins al punt de fer-los anar canviant d'hàbits. El seu amic era el més satisfet de tots els clients, cada proposta li semblava millor que l'anterior i donava suport absolut als nous menús, cada cop més sans i equilibrats. Mai deixava de tastar els nous plats ni els nous invents del seu company. En aquesta mena de tracte tots dos hi sortien guanyant, l'un amb la panxa contenta i l'altre sentia recolzades totes les seves tesis davant l'amo i els clients.

Una nit el vell local va patir un incendi terrible. L'amo, totalment abatut, no es va veure amb cor de refer el negoci per molt que els seus dos joves amics hi insistissin. Aquell lloc tan especial també havia arribat a formar part de la vida dels dos joves estudiants. Tant és així, que l'amo, rendint-se a la situació i en veure com d'afectats n'estaven, els va proposar de llogar-los el local a molt bon preu perquè ells mateixos se'n fessin càrrec i posessin en pràctica la seva nova manera de fer cuina.

El local estava molt malmès, amb prou feina hi havien quedat dempeus les parets mestres, però la il·lusió d'aquells dos joves amics va fer que en sorgís un restaurant original i modern. L'amo els va fer costat en tot moment. La falta de pressupost no els va suposar un gran problema, eren gent amb bones idees. De la cuina se'n van salvar força coses i enlloc de parets van separar les estances del local amb pintures seves fetes sobre llenços que van anar a buscar a l'acadèmia. Al cap de poc es va inaugurar el restaurant més especial que aquella ciutat hauria de veure mai, la llum de les espelmes il·luminava unes grans pintures que separaven els diferents espais i la cuina comptava amb els estris i maquinària més avançats.

Aquella ciutat era Florència, aquells dos joves es deien Leonardo da Vinci i Sandro Botticelli i el seu nou projecte va ser tot un fracàs.

Joanra Canosa, 1 de novembre del 2019.